.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«demaneu, i Déu us donarà»

 
  

 
 
 
 
 
 
Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, el Senyor digué:
«Quin clam tan fort a Sodoma i a Gomorra! Que n’és de greu el seu pecat! Hi baixaré a veure si tota la ciutat es comporta com ho denota aquest clam que m’arriba. Si no és tota la ciutat, vull saber-ho.»
Els dos homes que acompanyaven el Senyor se n’anaren en direcció a Sodoma, però Abraham es quedà encara davant el Senyor. Llavors Abraham s’acostà i digué: «De debò que fareu desaparèixer tant el just com el culpable? Suposem que a la ciutat hi hagués cinquanta justos. Els faríeu desaparèixer? No perdonaríeu la població per amor dels cinquanta justos que hi hauria? Mai de la vida no podreu fer una cosa així! Fer morir el just amb el culpable? Que el just i el culpable siguin tractats igual? Mai de la vida! Vós que judiqueu tot el món, us podríeu desentendre de fer justícia?» El Senyor respongué: «Si trobava a la ciutat de Sodoma cinquanta justos, per amor d’ells perdonaré tota la població.» Abraham insistí: «Encara goso parlar al Senyor, jo que sóc pols i cendra. Suposem que, per arribar als cinquanta justos en faltessin cinc. Per aquests cinc que falten, destruiríeu tota la ciutat?» Ell contestà: «No la destruiria si hi trobava quaranta-cinc justos.» Abraham li tornà a parlar: «Suposem que només n’hi hagués quaranta.» Li respongué: «No ho faria per consideració a aquests quaranta.» Abraham continuà: «Que el meu Senyor no s’enfadi si insisteixo: Suposem que només n’hi hagués trenta.» Ell respongué: «No ho faria per consideració a aquests trenta.» Abraham insistí: «Encara goso parlar al meu Senyor. Suposem que només n’hi hagués vint.» Ell contestà: «No la destruiria per consideració a aquests vint.» Abraham insistí de nou: «Que el meu Senyor no s’enfadi si insisteixo per darrera vegada: Suposem que només n’hi hagués deu.» Ell respongué: «No la destruiria per consideració a aquests deu.»

Gn 18,20-32

Salm Responsorial

R. Senyor, sempre que us invocava m’heu escoltat.  

Us enalteixo amb tot el cor, Senyor,
us vull cantar a la presència dels àngels.  
Em prosterno davant el santuari. R

Enalteixo el vostre nom, perquè estimeu i sou fidel. 
Sempre que us invocava, m’heu escoltat, 
heu enfortit la meva ànima. R

El Senyor és excels, però es mira els humils,
mentre que els altius, els esguarda de lluny. 
Si passo entre perills, em guardeu la vida, 
detureu amb la mà l’enemic. 
La vostra dreta em salva. R

Que el Senyor continuï afavorint-me. 
El vostre amor perdura sempre. 
Acabeu la vostra obra, Senyor. R

Sl 137,1-2a.2bc-3.6-7.8 (R..: 3a)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses
Germans, pel baptisme fóreu sepultats amb Crist, i amb ell també vau ressuscitar, perquè heu cregut en el poder de Déu que el va ressuscitar d’entre els morts. Vosaltres éreu morts per les vostres culpes i perquè vivíeu com incircumcisos, però Déu us donà la vida juntament amb el Crist, després de perdonar-vos generosament totes les culpes i de cancel·lar el compte desfavorable on constava el nostre deute amb les prescripcions de la Llei; Déu retirà aquest document i el clavà a la creu.

Col 2,12-14

Lectura de l’evangeli segons sant Luch

Un dia Jesús pregava en un indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li demanà: «Senyor, ensenyeu-nos una pregària com la que Joan ensenyà als seus deixebles.» Jesús els digué: «Quan pregueu digueu: Pare, que sigui honorat el vostre nom, que vingui el vostre Regne, doneu-nos cada dia el nostre pa, i perdoneu-nos els pecats, que nosaltres mateixos també perdonem tots els qui ens han ofès, i no permeteu que caiguem en la temptació.»
Després els deia: «Si algú té un amic, i aquest el va a trobar a mitjanit i li diu: Amic, deixa’m tres pans, que acaba d’arribar de viatge un amic meu i no tinc res per donar-li. Qui de vosaltres li respondria de dins estant: No m’amoïnis; la porta ja és tancada i jo i els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te’ls? Us asseguro que, si no us aixecàveu per fer un favor a l’amic, la mateixa impertinència us obligaria a aixecar-vos per donar-li tots els pans que necessita. I jo us dic: demaneu, i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, i Déu us obrirà, perquè tothom qui demana obté, tothom qui cerca troba, a tothom qui truca li obren. Si un fill demana un peix al seu pare, qui de vosaltres li donaria una serp en lloc del peix? O bé, si li demana un ou, qui de vosaltres li donaria un escorpí? Penseu, doncs, que si vosaltres que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen.»

Lc 11,1-13

"Senyor, ensenyeu-nos a pregar"

La gent de Sodoma eren depravats i ofenien molt el Senyor. Però Déu, abans de castigar, vol veure si tota la ciutat es comporta com ho denota el clam que li arriba.
Està en joc la justícia del Jutge de tot el món, a qui Abraham pregunta: Fareu desaparèixer tant el just com el culpable? La intercessió del patriarca argumenta sobre l’existència de cinquanta justos, o trenta, o deu.
Una catequesi baptismal explica l’origen invisible d’un fet que és visible a Colosses: l’home nou fa morir passions, immoralitat, i l’amor al diner que és una idolatria (3,5). Com? Pel baptisme fóreu sepultats amb Crist i amb Ell també vau ressuscitar. L’empelt sacramental del baptisme (i la fe que l’acompanya) fan que, essent abans morts per culpa dels pecats, ara Déu ens ha donat la vida amb Crist. Déu cancel·la el compte del deute (expressió jueva) invalidant i clavant a la Creu el «document» acusador: quin? La Llei que de fet no pot portar a la salvació!
«Maleït qui no observi totes les prescripcions del llibre de la Llei» reclamava el judaisme (Dt 27,26; Ga 3,10).
Però de fet ningú observa totes les prescripcions de la Llei! Per això aquesta via no pot portar la salvació.
Jesús prega i veient-ho un deixeble li diu: Ensenya’ns a pregar. El primer pas és l’exemple del testimoniatge.
«L’oració dominical —del Senyor— és realment resum de tot l’Evangeli» (Comp. CCE 534) No hi ha res que no es trobi inclòs en aquesta pregària de lloança i de súplica que forma veritable compendi de doctrina celestial (Sant Cebrià).
No hi ha novetat en el nom de «Pare» donat a Déu, però sí en el rostre misericordiós del Pare revelat per Jesús.
La primera petició és que sigui honorat el vostre nom: cosa impossible si els qui invoquem el seu Nom no treballem en la construcció d’un Regne universal i etern, de santedat i de vida, de justícia, d’amor i de pau.
Demaneu i Déu us donarà: només si ho fem «en el nom de Jesús», és a dir, prioritzant els valors del Regne de Déu i col·laborant en allò mateix que demanem.
Si vosaltres, dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant que és de debò per als cristians el regal més gran de Déu.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 

 
 
 
 
IMATGES